dimarts, 15 de setembre del 2009

tot queda igual

No vols plorar. Ho tens claríssim. No penses plorar. És l’única cosa per la que lluites ara mateix. No ploraràs. Ni tan sols en tens ganes. En realitat. Tan sols penses que ho hauries de fer per quedar-te una miqueta millor, potser. El que passa es que vols desfer-te d’una puta vegada d’aquest malestar mesclat amb soledat i goles encallades, ganes de vomitar i plorar. Borrar-ho tot. Tornar. Saps que plorant no solucionaràs res. Per molt que et quedis millor, tot queda igual.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

1 comentari:

  1. Anònim17 de setembre del 2009, a les 7:52

    De vegades, encara que no es vulgui, encara que portis tot el día aguantan-te les ganes. Plora, plora, que no fa mal, plora que et neteja per dins, que s'emporta tot..


    :) Després ja pensarás.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)