dijous, 24 de setembre del 2009

I

Ella torna. Treu les claus de la bossa i obre el porticó. Camina i les seves passes ressonen pel bloc de pisos. Pitja el botó de l’ascensor sense adonar-se de que aquest ja és aquí. Rebufa però somriu. Obre la porta, pesant. Entra. Busca. A (d’àtic). Clica. Clic. Quan l’ascensor s’atura i obre la porta i surt, conta les passes que hi ha des d’allà fins a la porta de casa, com quan era petita. Un, dos, tres, quatre.. hi ha les mateixes, pensa. Tretze. Du les claus a la mà. Introdueix la clau més petita i rovellada al pany. Dues voltes cap a l’esquerra. Clic-clec. Fa força cap al seu estómac, clac. S’obre.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

2 comentaris:

  1. Ama24 de setembre del 2009, a les 6:51

    jo creia q les claus obrien sempre les portes cap a la dreta! xd

    ResponElimina
  2. ataraxia25 de setembre del 2009, a les 11:33

    s'obre...i es troba un monstre...llàstima, s'ha equivocat de porta, el monste se la menjara viva...ha volgut sortir d'allà on era i no ha calculat que en el fons s'estava equivocant.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)