Que solos estamos y que vergüenza nos da reconocerlo.
Perquè escriure en castellà sona més dramàtic? Tinc ganes de plorar, i estic sola. Què més? Juro que si començo no podré parar. Com sóc.. eh, se m’acaba el món en tres segons. Potser pensaràs “quina llàstima”, però sé que tinc sort. Torno a començar cada dia més vegades de les que ningú ho farà en una vida. Si, tinc sort.
dilluns, 29 de juny del 2009
dijous, 25 de juny del 2009
dissabte, 20 de juny del 2009
dijous, 18 de juny del 2009
reiniciar
Es difícil, no? Decidir. Mai saps el què però sempre t’ho inventes. Crits. Sento crits des de la finestra. Qui serà? Algú deu voler sortir, però d’on? De qualsevol lloc. Tot és sempre una presó. Sobretot si marxes. Sobretot si marxes vols tornar a començar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)