II

Ella torna. Entra i sense tancar la porta, palpa amb mà la paret buscant. La llum de l’entradeta que tanta por li feia anys enrere. Clic-clic. No funciona. Tanca la porta darrera seu. Es queda a les fosques. No veu res. Fa olor a tancat i aquesta olor tant forta li embafa el nas. Camina unes passes, amb por, pensa que pot topar-se amb qualsevol cosa. Continua quatre passes més i sent que ha arrossegat alguna cosa. S’ajup i ho agafa amb les dues mans. Es dur i sembla un marc de fotos. Imagina que buit. S’acosta cap a la porta del menjador. Es oberta i veu com per les persianes del balco mig abaixades hi entra la claror del dia. El terra es ple de pols i brutícia. Vell. S’acosta cap als vidres i aixeca la persiana. La llum l’encega.