Que solos estamos y que vergüenza nos da reconocerlo.
Perquè escriure en castellà sona més dramàtic? Tinc ganes de plorar, i estic sola. Què més? Juro que si començo no podré parar. Com sóc.. eh, se m’acaba el món en tres segons. Potser pensaràs “quina llàstima”, però sé que tinc sort. Torno a començar cada dia més vegades de les que ningú ho farà en una vida. Si, tinc sort.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada